Massimo Stella, Emilio Ferrara i Manlio De Domenico acaben de publicar un article (https://arxiv.org/abs/1802.07292) sobre el rol dels bots en el sosteniment i inflamació de contrastos en xarxes socials en-línia. Utilitzen com a cas d’estudi el Twitter durant la campanya del referèndum de l’1 d’octubre. En aquella ocasió, 1 milió d’usuaris generaren 4 milions de missatges. Stella et al. constaten la polarització entre “independentistes” i “constitucionalistes”. El seu estudi quantifica la influència dels bots polítics en aquells bescanvis. Remarquen que els bots interactuaren amb humans influents de tots dos grups, per bé que el gros consistí en bots que bombardaven independentistes amb continguts negatius i violents.
Massimo Stella i Manlio De Domenico són membres de la Fondazione Bruno Kessler, de Trento. Emilio Ferrara és membre de la USC Information Sciences Institute de Marina del Rey (Califòrnia).
Per a recollir les dades empraren etiquetes com #Catalunya, #Catalonia, #Catalogna, #1Oct, #votarem, #referendum, #1O. Utilitzaren Twitter Search API aplicat entre el 22 de setembre del 2017 i el 3 d’octubre del 2017. En total, recuperaren 3,6 milions de piulades úniques, emeses per 523.000 usuaris únics. A través de les repiulades, respostes i citacions construeixen una xarxa, el nucli de la qual inclou 12.000 usuaris i 16.000 interaccions.
De les piulades analitzades, el 23,6% eren de bots. De les respostes, aquesta xifra arribava al 38,8%. Els bots interactuaven amb humans principalment a través de repiulades i citacions.
Els sentiments positius dominaven en els dies previs del 30 de setembre. A partir de la mitja nit del del dia 1, va decréixer el sentiment a partir del compartiment d’opinions negatives. El sentiment negatiu assolí el màxim el migdia 1 d’octubre, per passar després a un sentiment més neutre.
Els autors reconstrueixen la xarxa en dos grups confrontats, independentistes i constitucionalistes. En tots dos grups hi ha humans i bots. Els independentistes parlen de “lliberat” i d'”independència” i s’associen amb la idea de combat i de vergonya envers el govern espanyol i la “violència policial”.
En tots dos grups, els bots actuen sobretot a través de la interacció dels “influencers” humans. Remarquen com bots interactuen amb el grup independentista promovent sentiments negatius, inspirant-hi idees de lluita, violència i vergonya contra el govern i la policia.
Els autors conclouen que els bots tenen un impacte potencial de manipulació social. Promouen una violència a les plataformes socials que poden impactar en el món real.