Economia: Avui s’ha anunciat la concessió del Premi Riksbank de Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel a Abhijit Banerjee, Esther Duflo i Michael Kremer “per la perspectiva experimental per alleugerir la pobresa global“. El Premi Nobel d’Economia fou concedit per primera vegada fa 50 anys com un reconeixement a la rellevància de les ciències econòmiques.
Abhijit Banerjee
অভিজিৎ বিনায়ক বন্দ্যোপাধ্যায় (*Mumbai, 21.2.1961) és fill d’un matrimoni d’economistes. La seva mare, Nirmala Banerjee, fou professora d’economia al Centre for Studies in Social Sciences, Calcutta (CSSSC). El seu pare, Dipak Banerjee, fou professor del Departament d’Economia del Presidency College, també a Kolkata. Abhijit Binayak estudià la secundària a la South Point School, de Koltata, i els estudis superiors els va fer al Presidency College. Es graduà en economia a la Universitat de Kolkata (1981), i feu un mestratge a la Jawaharlal Nehru University, de Delhi. El 1988 defensà reeixidament la tesi doctoral (“Essays in Information Economics”, supervisada per Eric Maskin) a la Harvard University. Després d’ocupar diverses posicions docents a Harvard i Princeton, obtingué la càtedra internacional d’economia de la Fundació Ford al Massachusetts Intitute of Technology (MIT).
Abhijit Banerjee es casà amb Arudhati Tuli Banerjee, professora de literatura del MIT, amb qui tingué un fill.
Fou el director de tesi d’Esther Duflo (1999). Amb ella, Michael Kremer, John A. List i Sendhil Mullainathan promogué els estudis de camp com a metodologia en l’establiment de relacions causals en l’economia. El 2003, amb Duflo i Mullainathan, establiren el “Poverty Action Lab”. Amb Duflo tingueren un infant en el 2012, i s’hi casaren el 2015.
Esther Duflo
Esther Duflo (*Paris, 25.10.1972) filla del matrimoni format per la pediatra Violaine Duflo i el professor de matemàtiques Michel Duflo (*1943). Estudià al Lycée Henri-IV, i ingressà a l’École normale supérieure (ENA) amb la intenció d’estudiar història. Més orientada després a l’administració i a la política realitzà una estada a Moscou el 1993, durant la qual combinava la docència de francès amb una tesi dedicada a la interacció entre la propaganda i els grans projectes que marcaren la industrialització de la Unió Soviètica. L’estada a Moscou la conduí més aviat cap a l’economia, i es graduà en història i economia a l’ENA el 1994. Realitzà un mestratge d’economia el 1995 a DELTA i a l’EHESS. Passà al MIT a fer la tesi doctoral, sota la supervisió d’Abhijit Banerjee i Joshua Angrist, dedicada a les dades de camp d’un programa d’expansió d’escoles d’Indonèsia durant els anys 1970. El 1999 defensà reeixidament la tesi. Fou després professora ajudant d’economia al MIT, i realitzà una estada Princeton (2001-2). El 2002 esdevingué professora associada del MIT i més endavant ocupà la càtedra Abdul Latif Jameel d’Alleugeriment de la Pobresa i d’Economia del Desenvolupament del MIT.
Michael Kremer
Michael Kremer (*12.11.1964) es graduà en estudis socials a la Harvard University (1985). Es doctorà en economia a Harvard (1992), i realitzà una estada post-doctoral al MIT (1992-1993). El 1993 fou professor ajudant a la University of Chicago, i després ocupà una posició al MIT (1993-1999). El 1999 passà a Harvard, on actualment ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament. Destacà per la seva recerca sobre els mecanismes econòmics de la transició demogràfica. Amb la teoria de l’anell-O de desenvolupament econòmic (1993) aportà una funció de la producció de processos, que ajudava a explicar els processos que mantenen països en la pobresa a través del predomini de petites empreses i el desaprofitament de les destreses dels treballadors.
Desenvolupament i lluita contra la pobresa
A mitjan dels anys 1990, el grup de recerca Kremer emprengué diversos assajos controlats i randomitzats sobre programes d’ensenyament a Kenya. La combinació de l’estudi de camp amb aquests criteris de rigor que sovint associem a la recerca clínica cercava l’obtenció d’evidències aplicables a programes més generals de cooperació al desenvolupament. Kremer (2003) revisà aquestes avaluacions de programes de promoció de l’escolarització.
Els grups de Banerjee i Duflo, i de Kremer, estengueren aquesta metodologia dels programes d’ensenyament als programes de salut, els programes de crèdits i els programes agrícoles. Aquests estudis microeconòmics oferien dades que es podien traslladar a la microeconomia. Banerjee i Duflo constataren que els països pobres mostren una considerable heterogeneïtat en les taxes de rendiment dels diferents factors de producció (Banerjee & Duflo, 2005). La base d’aquesta heterogeneïtat es troba en part per una heterogeneïtat del nivell tecnològic, amb la coexistència d’empreses més avançades i d’altres de més endarrerides. En els països rics, en canvi, el nivell tecnològic i la productivitat de les diferents empreses és més homogeni. Banerejee i Duflo atribuïren l’heterogeneïtat tecnològica a imperfeccions del mercat i a errors dels governs. Banerjee & Duflo (2007) treballaren sobre enquestes realitzades entre llars extremadament pobres de Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Panamà, Perú, Costa d’Ivori, Sud-àfrica, Tanzània, Pakistan, Índia, Indonèsia, Timor Est, Papua-Nova Guinea. En el 2011, Banerjee & Duflo publicaven un volum sobre l’Economia de la Pobresa reivindiquen programes de millora de la salut, l’ensenyament i la renda dels més pobres que es fonamentin en dades experimentals.
Banerjee, Duflo i Mullainathan fundaren el J-PAL amb la missió de reduir la pobresa a través de polítiques informades per l’evidència científica. Aquest “laboratori d’acció de la pobresa” combina la recerca, amb la divulgació i la docència.
Lligams: