El passat divendres 27 de novembre, investigadors de l’Instituto Colombiano de Anropología e Historia (ICANH) i personal de l’Armada Nacional de la República de Colombia i de la Dirección General Marítima Colombiana localitzaven davant del litoral de la Península de Barú les restes del galió San José, enfonsat arran d’un combat naval escaigut el 28 de maig del 1708. Hores abans de l’enfonsament, el galió San José i la flota que l’escortava havien sortit de Cartagena d’Índies. El galió San José havia de transportar a la Península un carregament d’11 milions de monedes d’or. En aquella època, la Corona espanyola, en mans de Felip V, era aliada de la Corona francesa, i les Dues Corones eren en guerra amb una àmplia aliança en la qual participava el Regne Unit de Gran Bretanya. Els aliats, fins i tot, havien ocupat Madrid, la capital d’Espanya, breument l’any anterior, transportant-hi el seu pretendent a la corona, Carles III, proclamat ja com a tal, entre d’altres, a la Corona d’Aragó. El tresor del San José (200 tones d’argent, or, etc.) tindria actualment un valor de 5000 milions d’euros. Dissabte passat, el president colombià Juan Manuel Santos feia pública la troballa.
El combat naval davant de Cartagena del 28 de maig del 1708, segons un oli de Samuel Scott (1702-1772) que retrata just el moment de l’explosió que provocà l’enfonsament del San José, que transportava el gros del tresor espanyol que volia interceptar l’esquadra britànica
El galió San José
El galió “San José” fou construït a la drassana de Mapil (Aginaga, Usurbil, Donostialdea, Guipúscoa) el 1697-1698, per iniciativa de la família Eslava, i sota les especificacions de Francisco Antonio Garrote i la direcció de Miguel de Echebeste. El contracte signat per Pedro de Aróstegui amb la Corona en 1696 suposava la construcció de dues naus, el “San José” i “San Joaquín”, però Aróstegui es va morir en el 1697. Tots dos galions eren de tres cobertes, feien 59 metres d’eslora, 17 metres de mànega i 7 metres d’eslora, amb un desplaçament de 1200 tones mètriques. L’avarament del San José es va fer el 28 de setembre del 1698. El lliurament de tots dos galions es va fer el 1699.
El primer viatge fou de Pasaia a Cádiz, fet en paral·lel pel San José i el San Joaquín. En principi, els dos galions s’havien d’incorporar a la Armada de la Guarda de la Carrera de Indias (o Armada de Avería), amb funcions, respectivament, de nau capitana i almiranta. El galió San José duia 112 canons.
L’Armada havia de partir el març del 1700, però aquesta operació fou suspesa, i ajornada cap al gener del 1701. El novembre del 1700, es va morir el rei Carles II d’Espanya. La successió va recaure en el nét del rei Lluís XIV de França, el duc Felip d’Anjou, que entrà a Madrid el 18 de febrer. Però l’emperador Leopold va proclamar rei, des de Viena, al seu fill segon, l’arxiduc Carles. La primera acció de guerra tingué lloc a Carpi d’Adige el juliol de 1701, on troparen les tropes imperials del príncep Eugeni de Saboia amb les franceses del mariscal Catinat.
Davant d’aquest panorama, l’Armada anul·là la sortida del gener del 1701, i va haver d’abocar el mar bona part de les vitualles acumulades, que s’estaven podrint. El maig del 1702 es programà de nou la sortida, i de nou quedà ajornada, tota vegada que la guera continuava en terres italianes, i augmentava la mobilització d’anglesos, holandesos i portuguesos contra les Dues Corones.
A final d’agost del 1702, l’almirall sir George Rooke atacà la badia de Cadis, la defensa de la qual recaigué en el general José Fernández de Santillán, comandant de l’Armada de Avería. Santillán i les galeres del comte de Fernán Núñez reeixiren a evitar el desembarcament anglès i, el 30 de setembre, la flota de Rooke tornà cap a Anglaterra. En el camí Rooke aconseguí capturar la Flota de Nova Espanya de Manuel de Velasco, que tornava de les Índies i s’havia refugiat a Vigo.
La situació bèl·lica, doncs, empitjorava, i els ajornaments de partir cap a Amèrica es reiteraven: setembre del 1703, març del 1704, febrer del 1705. Això suposava enormes despeses en vitualles malmeses i en els costos de llicenciar i d’embarcar tripulacions.
El març del 1705, l’Armada d’Avería, deixà Cadis per participar en el bloqueig de Gibraltar, plaça capturada pels anglesos. Però el bloqueig fou desbaratat per la flota del vicealmirall John Leake.
El darrer viatge del galió San José
El 10 de març del 1706 sortí la flota. La nau capitana era el San José, a càrrec del general José Fernández de Santillán, que ja havia rebut el títol de comte de Casa Alegre. La nau almiranta era el San Joaquín, a càrrec de l’almirall Miguel Agustín de Villanueva. El patatxo Santa Cruz era la tercera nau en nombre de canons. Les tres naus havien de protegir un total de deu mercants.
La travessia la feren en companyia l’Armada d’Averia amb la Flota de Nova Espanya (13 mercants i 3 bucs de guerra), que comandava Diego Fernández de Santillán, nebot del comte de Casa Alegre.
El 27 d’abril, les dues flotes arribaven a Cartagena d’Índies. Poc després arribava l’esquadra francesa comandada per Jean Duchase, en la qual havia viatjat el nou virrei del Perú, Manuel d’Oms de Santa Pau, marquès de Castelldosrius. Mentre la Flota de Nova Espanya partia de Cartagena en direcció a Veracruz, escortada per la flota de Duchase, l’Armada d’Averia romangué a Cartagena.
El 2 de febrer del 1708, la flota de Casa Alegre deixà Cartagena per arribar a Portobelo el dia 10. Entre abril i maig del 1708, s’organitzà la Fira de Portobelo, gràcies a la qual, la flota va poder embarcar 22 milions de monedes de vuit escuts, dels quals la meitat els transportava el San José.
El governador de Cartagena, José de Zúñiga, informà el comte de Casa Alegre de moviments fets per l’esquadra anglesa del comodor Charles Wager. Amb base a Jamaica, aquesta flota havia patrullat des d’abril del 1708 prop de les illes del Rosario.
El combat naval
El comte de Casa Alegre valorà les informacions de Zúñiga, però no volia romandre més temps a Portobelo. Calia fer el trajecte de Portobelo a Cartagena, fer-hi allà les reparació, i viatjar de Cartagena a l’Havana, tot plegat abans que comencés l’estació dels huracans. Arribar com més aviat millor a l’Havana també era important, ja que la flota francesa de Duchase s’havia ofert a escortar-los en el camí de retorn a la Península si s’hi unien abans que aquesta partís cap a França.
Així doncs, el 28 de maig, la flota del comte de Casa Alegre sortí de Portobelo. La Flota comptava amb 11 mercants, i a les tasques d’escolta del San José i del San Joaquín, calia sumar la de dues fragates franceses. A banda de la carrega esmentada d’or i d’argent, la flota transportava un bon nombre de passatgers.
El 7 de juny, la Flota avistà les illes de San Bernardo. Ancoraren durant la nit, davant del perill de creuar les aigües someres de l’illa del Rosario. El matí del 8 de juny reprengueren la travessia, ja a les envistes de la badia de Cartagena.
Llavors ja avistaren l’esquadra anglesa. La manca de vent els féu aturar la navegació fins a les tres de la tarda. La flota adoptà una formació de combat, amb el San José al centre. A les cinc, començà l’intercanvi de foc, quan l’obrí el Kingston del capità Simon Bridge contra el San Joaquín. L’Expedition, la nau capitana dels anglesos, s’adreçà contra el San José.
A quarts de vuit, ja fosc, el San José patí una forta explosió, que afecta també l’Expedition, que s’hi havia acostat a uns 60 metres. El San José, que ja feia aigües en sortir de Portobelo, s’enfonsà ràpidament. Dels 600 tripulants i passatgers del San José, tan sols pogueren ser rescatades unes 11 persones.
La recerca
D’acord amb les fons històriques, el tresor del San José ha estat valorat entre 2000 i 5000 milions de dòlars actuals, encara que algunes apreciacions arriben a donar una xifra de 10.000 milions de dòlars. En qualsevol cas, es tractava d’un dels tresors més fabulosos mai enfonsats al Carib.
No és fins el 1980 que realment esdevé factible una operació de recerca i de salvament. En el 1981, la companyia Sea Search Armada (SSA) s’oferí al govern colombià a rescatar el tresor del San José, bo i reservant-se un 50% del valor. La SSA afirmava conèixer la localització del derelicte, però el govern colombià refusà a qualsevol renúncia de titularitat. L’empresa nord-americana pledejà en els tribunals colombians, i el 2007 la Cort Suprema fallà en favor de SSA, en concedir-li la meitat del valor que arribés mai a rescatar. El cas arribà als tribunals dels Estats Units, on una sentència del 25 d’octubre del 2011 declarava que el galió era propietat de l’estat colombià. La llei 1675/2013 del Congrés de Colòmbia esclaria els mecanismes i titularitat del rescat de naufragis històrics.
D’acord amb la llei citada començà un procés de recerca activa per l’ICANH i la DIMAR, en el qual participaren investigadors de centres de dins i fora de Colòmbia.
Imatges del derelicte del San José
El destí del tresor
El compromís de les autoritats es crear un museu a Cartagena dedicat a aquesta troballa arqueològica.
El ministre d’Exteriors d’Espanya, José Manuel García-Margallo, ha declarat que iniciarà contactes diplomàtics amb Colòmbia. Segons Espanya, el San José, en tant que vaixell d’estat, amb pavelló espanyol, és patrimoni del Regne d’Espanya, segons el que estableix la UNESCO en la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic.
És clar que la interpretació de Colòmbia és una altra. La República Colombiana és hereva del Regne de “Tierra Firme”, part integrant de la Monarquia Hispànica. Els tresors del San José procedien de Nova Granada i del Perú. Però el més rellevant és que ara es troben en aigües territorials colombianes. A més, Colòmbia no ha signat la citada Convenció.
De moment, els bescanvis diplomàtics entre Espanya i Colòmbia, tant del part del ministre Margallo com de la ministra de Cultura de Colòmbia, Mariana Garcés, han estat prou correctes.
Més agres són els bescanvis de l’SSA i les autoritats colombianes. El govern colombià nega que l’SSA hagi conegut mai la localització precisa del derelicte.
Més enllà de la qüestió del patrimoni, ara s’obre la qüestió del rescat. Ara com ara, han començat els estudis de sòl, de profunditat i de columna d’aigua i s’han començat a dissenyar els procediments arqueològics.
Lligams:
– El Galeón San José y la batalla de Barú, de Santiago Gómez. Todo a babor
– “Hemos encontrado, 307 años después de su hundimiento, el Galeón San José”, portal del Ministerio de Cultura de Colòmbia