Segons les dades arqueològiques l’expansió del Neolític a Europa tingué lloc a una taxa mitjana de 1 km cada any. No obstant, a la Regió Mediterrània Occidental hom constata una taxa més ràpida. Neus Isern, João Zilhão, Joaquim Fort i Albert J. Ammerman han modelitzat aquesta expansió. En un article a la revista PNAS conclouen que la navegació de cabotatge explica la ràpida difusió del neolític en la Mediterrània Occidental i la Península Ibèrica.
Dels quatre models contemplats, el quart és el que més s’ajusta a les dades arqueològiques
2500 km en 3 segles
Neus Isern i Joaquim Fort són membres del Laboratori de Sistemes Complexos i del Departament de Física de la Universitat de Girona. João Zilhão és investigador del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Albert J. Ammerman és membre del Department of Classics de la Colgate University, de Hamilton (NY). El punt de partida és la discrepància entre la taxa de difusió del Neolític a la Mediterrània Occidental quan se la compara amb la taxa general d’Europa. Si a Europa, la velocitat de difusió de 100 km en un segle, a la Mediterrània Occidental el neolític es difongué en una distància de 2500 km en tan sols tres segles (mitjans dels V mil·lenni a.C.). Aquesta taxa vuit vegades superior ha estat atribuïda a la navegació.
Isern et al. han desenvolupat un model computacional per identificar els elements i mecanismes principals de la difusió neolítica i estimar els valors de difusió que produeixen. Aquests valors, alhora, es contrasten amb la datació dels primers jaciments neolítics de la Península Ibèrica i zones adjacents.
D’acord amb el model que més s’ajusta a les datacions, Isern et al. conclouen que:
– la navegació és nececessària per aconseguir prediccions de difusió compatibles amb les datacions arqueològiques. La taxa de navegació seria de 300 km per generació.
– les prediccions més ajustades s’aconsegueixen amb un model de dispersió litoral basat en navegacions de cabotatge.
– el protagonisme de la ràpida difusió del neolític a la regió recau en el viatges marins de llarga distància. La interacció amb la població mesolítica autòctona per part dels pobles neolítics hauria tingut un paper menor en la difusió.
Lligams:
– Modeling the role of voyaging in the coastal spread of the Early Neolithic in the West Mediterranean. Neus Isern, João Zilhão, Joaquim Fort, and Albert J. Ammerman. PNAS 114: 897-902 (2017).
– Els desplaçaments marítims van impulsar la ràpida expansió del neolític pel Mediterrani occidental (UB Notícies).
– Els neolítics van viatjar més ràpid per mar. Àlex Milian. El Temps.