Aquesta setmana, de dimecres a dissabte, ha tingut lloc a San Diego (Califòrnia) la 12a trobada sobre assaigs clínics sobre la malaltia d’Alzheimer (CTAD). Un dels estudis examinats és l’assaig clínic que ha avaluat la teràpia de bescanvi d’albúmina en casos lleus i moderats de malaltia d’Alzheimer des del 22 de març del 2012 fins el 31 de juliol del 2019. Aquest assaig ha estat conduït per l’Institut Grífols, S.A., de Parets del Vallès. L’estudi clínic utilitza l’acrònim AMBAR (Alzheimer Management by Albumin Replacement) i es basa en el fet que les proteïnes amiloides, implicades en les lesions neurològiques d’aquesta malaltia degenerativa, circulen en la sang associades a l’albúmina, una de les proteïnes més abundants del plasma sanguini. Grífols va nàixer el 1909 a Barcelona com a Institut Central d’Anàlisis Clíniques, Bacteriològiques i Químiques, amb la sang i els seus derivats com a matriu preferent. De les anàlisis passaren després a les tècniques de transfusió sanguínia (1928) i a la preparació d’hemoderivats com el plasma liofilitzat (1940). Des del 2004, Grífols impulsà una línia de recerca sobre la possibilitat de tractar la malaltia d’Alzheimer amb una tècnica de recanvi plasmàtic. La idea era administrar albúmina nova als pacients com a forma de reduir la proteïna amiloide circulant. En el 2019, AMBAR culminà la fase IIb/III, i a San Diego s’han presentat ara les dades de neuroimatge que indaguen l’activitat cerebral a través del metabolisme de la glucosa. El pas següent és iniciar l’estudi AMBAR II per tal de completar la fase III d’aquest tractament.
L’assaig AMBAR compara les neuroimatges de 59 pacients en els que se simulava el procediment de bescanvi de plasma amb 48 pacients que van ser sotmesos a un bescanvi plasmàtic amb dosis elevades d’albúmina i immunoglobulina. Els pacients del grup de tractament mostraven una menor presència de zones fosques, és a dir de zones de cervell amb un menor metabolisme de glucosa, indici d’una menor progressió de la neurodegeneració associada a la malaltia d’Alzheimer
Un assaig clínic amb 350 pacients
L’assaig clínic AMBAR es proposà estudiar en el 2012 350 pacients diagnosticats de malaltia d’Alzheimer en graus que anaven de lleu a moderat per veure si la plasmafèresi amb infusió d’albúmina humana combinada amb immunoglobulina intravenosa era capaç de modificar aspectes cognitius, funcionals, comportamentuals i globals del pacient. Els pacients serien assignats aleatòriament a quatre grups de la mateixa mida (1:1:1:1):
– el grup control no rebria més intervenció que el procediment simulat de bescanvi plasmàtic.
– un primer grup experimental rebria una aportació baixa d’albúmina. Durant el període de tractament intensiu, el bescanvi plasmàtic es faria amb un 5% d’albúmina. Durant el període de tractament de manteniment, el bescanvi es faria amb un baix volum del 20% d’albúmina.
– un segon grup experimental rebria una aportació baixa d’albúmina combinada amb immunoglobulina. El tractament només diferia del grup anterior en el fet d’incloure en el tractament de manteniment immunoglobulina al 5%.
– un tercer grup experimental rebria una aportació alta d’albúmina i immunoglobulina. La diferència del grup anterior consistiria doncs en una major dosi d’albúmina.
Els dos fàrmacs inclosos en aquest assaig són l’Albuteina (l’albúmina humana de Grífols) i la Flebogamma (immunoglobulina humana per a injecció intravenosa).
En l’assaig participaren un total de 41 hospitals dels Estats Units i d’Espanya, amb la doctora Mercè Boada com a investigadora principal. S’hi implicaren múltiples grups de recerca sobre la malaltia d’Alzheimer. Iniciat el 19 d’abril del 2012, l’assaig no es completà fins el 6 de març del 2018. Foren recrutats per a aquest estudi un total de 347 pacients.
Entre els criteris d’inclusió hi havia l’edat de 55 a 85 anys, un diagnòstic d’Alzheimer amb uns índexs MMSE entre 18 i 26, la signatura de consentiment informat del pacient o del seu representant legal, disposar d’una tomografia axial computeritzada o d’una ressonància magnètica que mostrés l’absència de malaltia cardiovascular, i comptar amb un acompanyant estable en totes les visites. En els criteris d’exclusió figuraven contraindicacions del bescanvi plasmàtic (hipocalcèmia, trombocitopènia, etc.) o historials de reaccions al·lèrgiques a hemoderivats, etc.
Dels 347 pacients, 87 anaren al grup control, 82 al grup experimental de baixa albúmina, 92 al grup experimental de baixa albúmina+immunoglobulina i 86 al grup experimental d’alta albúmina+immunoglobulina. Dels quatre grups completaren l’assaig, respectivament, 64, 61, 56 i 51 pacients.
L’edat mitjana dels pacients era de 68-69 anys, i la distribució de sexes era representativa d’aquests grups d’edat.
Els resultats
L’ADAS-Cog és un qüestionari que valora la capacitat cognitiva en diferents dominis (recordar mots, nomenar coses, orientació, recordar instruccions, comprensió, capacitat oral, etc.). Les puntuacions poden anar de 0 a 80, segons si hi ha menys o més impediment cognitiu. Els pacients passaren el test just abans de començar el tractament i a 14 mesos després de rebre’l.
L’ADCS-ADL és un qüestionari de 23 punts que abast activitats quotidianes. Les puntuacions poden anar de 0 a 78 segons si hi ha un menor o major grau d’autonomia.
En el curs de l’estudi de 14 mesos, es moriren 2 persones del grup de baixa albúmina+immunoglobulina. Els grups de tractament amb immunoglobulina experimentaren una taxa de reaccions adverses superior al grup control i al grup tractat amb albúmina sola.
En els pacients amb malaltia d’Alzheimer moderada, els grups tractats mostraven respecte dels controls una reducció del 61% del progrés de la malaltia avaluat a través d’ADAS-Cog i ADCS-ADL.
Les proves neuropsicològiques en matèria de cognició, llenguatge i qualitat de vida mostraven que els pacients amb Alzheimer moderat dels grups tractat conservaven millor la memòria i la qualitat de vida. En els pacients amb Alzheimer lleu, la millora del grup tractat es registrava en el llenguatge i la velocitat de processament.
Les mostres de líquid cefalorraquidi indicaven que els pacients tractats tenien uns nivells inferiors de les proteïnes Abeta 42 i P-Tau. Aquestes proteïnes són implicades en les lesions neurològiques de l’Alzheimer.
Les últimes dades en arribar, les de neuroimatge, indiquen millores especialment en els pacients tractats amb albúmina i immunoglobulina. La tècnica de tomografia d’emissió de positrons després d’administrar fluorodesoxiglucosa mostra que els pacients tractats retenien un major metabolisme cerebral de la glucosa que el grup control.
Lligams:
– A Study to Evaluate Albumin and Immunoglobulin in Alzheimer’s Disease (AMBAR). ClinicalTrials.gov NCT01561053.
– Alzheimer Management by Albumin Replacement.
– Grifols presenta los últimos resultados de su ensayo clínico en alzhéimer, comunicat de premsa de Grifols