Epidemiologia: L’asma és un procés inflamatori crònic de les vies aèries en el qual la hiperresposta dels bronquis a certs estímuls produeix episodis de sibilàncies, dispnea, opressió toràcica i tos. El passat més d’agost comentàvem la recerca de Khreis et al. que estimava el rol de la contaminació atmosfèrica en la incidència d’asma infantil a Europa. Efectivament, hi ha una relació entre l’asma infantil i la contaminació atmosfèrica. L’exposició a la contaminació atmosfèrica no és la mateixa en zones rurals que en zones urbanes, però també existeix una forta heterogeneïtat dins d’una mateixa ciutat. El grup de recerca de David Rojas-Rueda enfoca en un article a la revista Environmental Research la qüestió des d’un punt de mira barceloní. Les dades indicarien que el 48% dels casos d’asma infantil que hi ha a Barcelona cada any es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica. Això equival a 1230 casos nous cada any. Aquests casos no es distribueixen uniformement per la ciutat, sinó que els grups socialment més desafavorits hi són més afectats.
El trànsit rodat té un paper rellevant en la contaminació atmosfèrica de Barcelona
La contaminació atmosfèrica com a factor de risc
La recerca és obra d’Ilaria Pierangeli (d’ISGlobal i de la Universitat de Maastricht), Mark J. Nieuwenhuijsen (d’ISGlobal, de la Universitat de Maastricht, de l’IMIM, de l’UPF i del CIBERESP), Marta Cirach (d’ISGlobal, U. Maastricht, IMIM i UPF) i David Rojas-Rueda (ISGlobal, U.Maastricht, IMIM, UPF, Colorado State University).
Rojas-Rueda, com a autor corresponent, presentà aquest article a Environmental Research el passat 27 de maig. Després d’un procés de revisió, conclòs el 18 de desembre del 2019, l’article fou acceptat l’endemà, i es publicà de manera avançada el 6 de febrer d’enguany.
Aquest grup de recerca treballa en epidemiologia ambiental. Consideren que la contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc sanitari en les poblacions urbanes. Treballs d’aquest grup i d’altres assenyalen que hi ha una associació entre contaminació atmosfèrica i asma infantil. Ara bé, en les ciutats la contaminació atmosfèrica és heterogènia, i d’aquesta manera el seu impacte sobre la salut contribueix a les desigualtats urbanes.
Estimació de l’asma infantil atribuïble als principals contaminants atmosfèrics
En aquest estudi, Pierangeli et al. se centren en tres dels principals contaminants atmosfèrics: el diòxid de nitrogen (NO2), les partícules de mida inferior a 2,5 μm (PM 2.5) i el carboni negre (BC). El BC és, de fet, un component de PM 2.5, consistent en diverses formes de carboni pur.
Per estimar el nombre de casos d’asma infantil a Barcelona, Pierangeli et al. apliquen una estratègia de valoració d’impacte sanitari. L’exposició a NO2, PM2.5 i BC s’estima a través d’un model de regressió d’usos de sòl.
En primer escenari els valors actuals de contaminació atmosfèrica que registren les estacions de Barcelona són comparats amb els objectius fixats per la guia de l’OMS del 2005 en el que es refereix a NO2 i PM2.5.
En el segon escenari la comparació es fa amb els nivells mínims de contaminació deduïts d’una meta-anàlisi més recent. Aquesta meta-anàlisi també oferia la relació entre l’exposició al contaminació i la resposta en termes de salut.
Per a cadascun dels dos escenaris estimaren el risc relatiu i la fracció atribuïble de casos en la població. S’utilitzaven les dades estatístiques sobre la taxa d’incidència d’asma infantil a Espanya per tal d’estimar les fraccions atribuïbles a cadascun dels tres contaminats en els dos escenaris considerats.
1230 casos d’asma infantil a Barcelona serien atribuïbles a una quantitat excessiva de NO2 atmosfèric
A Barcelona els nivells anuals mitjans de NO2 són de 56 µg·m-3. En el cas de PM2.5 són de 17,11 µg·m-3, i els de BC, de 2,88 µg·m-3.
D’acord amb l’escenari 1, basat en la guia de l’OMS del 2005, es podria atribuir al NO2 el 18% dels casos nous d’asma infantil, és a dir uns 454 casos anuals. D’acord amb aquest mateix escenari, la fracció atribuïble a PM2.5 seria del 19% (478 casos).
D’acord amb l’escenari 2, que té el suport d’estudis més recents, la fracció atribuïble de casos d’asma infantil a NO2 seria del 48% (1230 casos). La fracció atribuïble a PM2.5 seria del 39% (992 casos), i la de BC del 31% (789 casos).
En termes generals, són les àrees amb una renda per càpita inferior les que tenen un major impacte d’asma infantil atribuïble als contaminants atmosfèrics NO2 i BC
En el mapa de barris de Barcelona, són els que tenen uns índexs de privació més rellevants els que tendeixen a partir un major impacte d’asma infantil atribuïble a NO2 i BC. Val a dir, però, que aquestes diferències zonals són únicament significatives en el component associat al BC.
Gairebé la meitat dels casos d’asma infantil que es diagnostiquen cada any a Barcelona es poden atribuir a uns nivells excessius de contaminació atmosfèrica, i de NO2 en particular. L’impacte és desigual en els diferents barris, i són les zones més deprimides les més afectades per l’asma vinculat a la contaminació atmosfèrica.
Lligams:
– Health equity and burden of childhood asthma – related to air pollution in Barcelona. I.Pierangeli, M.J.Nieuwenhuijsen, M.Cirach, D.Rojas-Rueda. Environmental Research (2020)